L'AMALGAMA

L’Annia, extraviada en el temps i desarrelada del món que l’envoltava, resta sola al jardí dels cirerers. El poble és buit; tothom ha marxat. Des d’aquest espai suspès, emergeix per preguntar-nos què va passar i per què vam abandonar allò que un dia estava ple d’esperança, rialles i celebracions.

A través de la seva figura i del jardí com a símbol, la peça construeix una al·legoria sobre el desarrelament contemporani i la desconnexió amb el territori. Què succeeix amb els llocs que deixem enrere? Quin món edifiquem quan el passat esdevé inhabitable i el futur es presenta incert?