Balmes 84

La Joana es troba en aquell punt de la vida en què se suposa que la felicitat ja hauria d’haver arribat. Però no és així. La seva realitat dista molt dels finals rodons dels contes que li explicaven de petita. Decideix escriure’s una carta —un De profundis— que esdevé un viatge pels records i, alhora, una dissecció irònica de les expectatives que l’han construït. En aquest procés, la Joana no només revisita el passat: el posa en crisi. A través de transformacions escèniques i pinzellades d’humor, encarna les figures que l’han marcat mentre intenta respondre una pregunta que no té resposta definitiva. La carta no resol. Obre esquerdes. I en aquestes esquerdes apareix la possibilitat d’una altra mirada sobre la felicitat.